Dia de l'Alardo

Es succeïxen la lluita dialèctica a través de les Ambaixades, i la lluita incruenta amb l'arcabús tronador, submergint a la Ciutat en un frenesí de pólvora i estrèpit, no apte per a oïdes sensibles. Ambdós bans, moro i cristià, es relleven en la presa i reconquista del castell, mentres Alcoi es va omplint amb el fum de la pólvora i l'olor tan peculiar que emana dels arcabussos disparats. I al caure la vesprada, en els merlets del Castillo, recreat per a l'ocasió, apareixerà el xiquet Sant Jordiet, a lloms del seu blanc corser, recreant el miracle que el poble d'Alcoi rememora, des de fa ja centenars d'anys. És el final de la trilogia festera, i l'inici de les pròximes Festes, que el visitant que haja tingut la dita de contemplar, no podrà ja mai oblidar.

Dia de Sant Jordi

El segon dia és el dedicat al Patró Sant Jordi i que a Alcoi està encarnat per la figura d'un xiquet, protagonista indiscutible de la Festa.

A les 9:00, el visitant podrà disfrutar de la Diana infantil.

 A les 11 es fa una processó amb la relíquia de Sant Jordi, des de l'església consagrada a este sant fins a la de Santa Maria i en la que participen els càrrecs festers i Sant Jordiet, on podràs admirar amb més deteniment, els fastuosos trages dels principals actors de la festa, i sobretot contemplar l'admiració i afecte que el poble sencer d'Alcoi professa a Sant Jordiet, el xiquet que encarna la figura de Sant Jordi. Un dels moments més emotius d'esta processó és quan en el carrer Sant Llorenç es llancen pètals de rosa blancs i rojos al pas de Sant Jordiet, convertint el carrer en una estora de pètals. Esta processó acaba en una espectacular missa en què s'interpreta la Missa a Sant Jordi, d'Amant Blanquer.

A la vesprada es fa una diana vespertina, crida dels caballets, en la que participen les esquadres dels Realistes i dels Barbarescos. A les 19:30 es realitza la processó, en la que l'orde és el següent:

1. Heralds

2. Devots i festers amb cera.

3. Filaes mores.

4. Filaes cristianes.

5. Capità i alfères moros.

6. Capità i alferes cristià.

7. Mossén Torregrosa (actor).

8. Sant Jordiet, junta directiva i relíquia.

9. Autoritats i figura eqüestre de Sant Jordi.

 A la nit es fa la retreta, una desfilada informal, en el que els festers desfilen sobre carrosses llançant objectes, xicotets regals, al públic.

Dia de l'Entrà

Pròpiament, és el primer dia de festes. A les 5.45 del matí, la primera diana, desfilada en què cada una de les esquadres desfila amb una esquadra de 10 festers, el cap d'esquadra i banda. A les 10:30 i des del Partidor comença l'entrada.

El matí avança i els carrers són un riu de gent que s'apresta a disfrutar de l'Entrada Cristiana. Sonen els clarins i els tambors. El visitant podrà admirar, si així ho desitja, assentat en una de les milers de cadires que s'instal·len al llarg del recorregut, la carrossa del Capità Cristià, rodejat dels seus cavallers; les esquadres especials, els estendards, i grups de ballarins, i en definitiva, tot un exèrcit cristià en un malbaratament de música i color sense igual. Durant tot el matí, continuaran desfilant les distintes filaes amb les seues esquadres, les seues músiques, les seues carrosses repletes de xiquets, fins a l'arribada de l'Alferes Cristià, que tanca l'Entrada Cristiana i sempre sorprén amb el seu ostentació.

Només una breu pausa per a reposar forces abans de contemplar l'Entrada de Moros. A les 17:00 comença l'entrada mora, amb idèntic orde, capità, resta d'esquadres i tanca l'alferes. Un malbaratament d'imaginació i sensualitat que submergirà al visitant en un ambient oriental, amb ballarines, guerrers africans i animals, davall una pluja de confetis i serpentines, llançades des dels balcons atestats de gent. Amb l'arribada de la nit, acaba l'Entrada Mora, que deixa al visitant amb una sensació impactant, i ganes de veure més. Perquè hi ha més, molt més...

                                      

Dia Els Músics

Himne de Festes que dona pas a la triologia festera en El Dia dels Músics, un día en el que els músics són els grans protagonistes i en el que es congreguen en la Plaça de Espanya centenars de persones per cantar el himne de les nostres festes, les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

Al finalitzar, els festers es reuneixen a la seua Filà a sopar, el sopar de la nit dels músics (per tradició es menja Olleta Alcoiana). Al acabar el sopar, sobre les 10:30/11 de la nit, els festers "formen" pels carrers Sant Nicolau, País Valencià i Sant Llorenç.

Dia de Glòria

Dia de Glòria, el dia en què tot comença. Després de tot un any d’espera, la música i el color tornen a inundar els carrers, i el públic acudeix a escoltar l’entusiàstic anunci. La Festa fa les seues primeres passes, en un pregó que es converteix en esclat d’emoció i joia, preàmbul d’una celebració ja imminent. És l’alegria de la Glòria, la que encapçala una desfilada amb un missatge inequívoc: arriba la Festa, aqueixa celebració popular que afona les seues arrels a la tradició, i que cada any pren forma als carrers d’una ciutat lliurada al seu gran esdeveniment annual.

Glòria Mora

Glòria Cristiana

Glòria Mora
Infantil

Glòria Cristiana
Infantil

                         

                                                           

1 d'Abril: Presentació del cartell.

El dia en què tots els festers es reuneixen a les 20:15 en la Llotja Sant Jordi, presentació de la revista de Festes. Finalitzat l'acte, es descobrirà el cartell anunciador de les nostres Festes en la Plaça Espanya acompanyat del cant de Festes de Moros i Cristians, "El Himne".

Història 

La tradició marca la data del 23 d'Abril de 1276 com l'inici del patronatge de Sant Jordi per als alcoians, per la seua miraculosa intervenció, segons narraven els nostres avantpassats, en la defensa d'Alcoi de l'atac musulmà d'Al-Azraq.

Amb el triomf de Felip V en la Guerra de Successió, la ciutat d'Alcoi, per haver sigut partidària de l'Arxiduc Carlos, va ser tractada com a població enemiga, i no serà fins a 1741, en que s'aconseguisca una altra vegada celebrar la Festa. D'eixe mateix any es tenen notícies pel cridat Cronicó del Pare Picher, en el qual es diu que la vespra del Sant, o siga el dia 22 d'Abril, van fer un "vistoso passeig els capitans i oficials militares"; este passeig o desfilada és el que amb el pas dels anys donarà lloc a les entrades, tant cristiana com mora. També referit al mateix any 1741 i segons el Pare Picher, per a l'endemà del Sant, és a dir dia 24, es posava un castell artificial, cridat Aduar del Puche i que per cridat Aduar del Puche i que al matí, després d'una ambaixada, els moros prenien el castell, però que a la vesprada, usant també d'ambaixador, els cristians rendien el castell per la força de les armes.

Correspon pràcticament a l'estructura actual del dia de l'Alardo, encara que perquè siga complet falta l'aparició de Sant Jordi sobre els merlets del castell. Doncs bé, en 1743, sempre segons el P. Picher, es va disposar "la aparició del Sant sobre els murs de la Villa".

És perquè, a mitjan segle XVIII, quan queden determinats els elements que conformen, amb la lògica evolució de més de 250 anys, l'estructura actual de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Poc després, a finals del segle XVIII, ja apareixen les Filaes, algunes de les quals han perdurat fins a l'actualitat. Pràcticament a principis del segle XX ja queden estructurades tretze filaes mores, completant-se en l'últim quart d'eixe segle, amb una catorzena filà. En el ban cristià, encara que queden algunes de les inicials filaes, ha tingut molts més canvis i no quedaran assentades les catorze filaes actuals fins als anys seixanta del passat segle.

Així, perquè, l'actual estructura de tres dies, dedicat el primer a les Entrades, el segon a la festivitat religiosa i el tercer a l'Alardo, culminat amb l'aparició de Sant Jordi, comença a gestar-se prenent com a eix la festivitat de Sant Jordi, el dia 23 d'Abril.